2 poemes del llibre "Feristela de Bec"
Atlàntida
He retornat a l'Atlàntida,
El país de les roques i el vent,
On viuen les àmfores dolces
Del vi dels mil.lenis
I s'hi enfonsen els navilis
De dubtosos records.
Allà, hi queden els rastres
Dels amors a les pedres
I els senyals
Als arbres.
S'ha de caminar amunt,
Per un camí encobert
De branques hostils
I estranys llenguatges.
En aquest país,
S'hi estima tres vegades:
A l'ivori de vells ullals,
Al mar trencant-se
En forma de dona
I al desconegut encara,
El que no desfà cap pau
Per petita que sigui
I que vol, a la fi,
Que els lestrigons
Siguin feliços.
1995